ROSER OLIVERAS OLIVER
Punts suspensius.

Del 4 de març al 10 d'abril de 2005

Roser Oliveras és una pintora d'arrel figurativa que ha treballat preferentment sobre tela i paper aplicant tècniques diverses com el guaix, el pastell, l'acrílic, l'oli i molt sovint el collage. La seva obra es caracteritza per la força expressionista i la riquesa cromàtica.

En l'exposició presenta pintures. Pintures sobre tela i pintures sobre ceràmica. Ceràmiques que esdevenen escultures. Ceràmiques que ja no són pintures sinó poemes visuals com el l'empremta d'una pistola o d'un os de pernil. L'obra descarnada i la més delicada. Grapes de rovell i delicada clova d'ou. Joies intocables, bacins d'or i de plata, gerres per crisantems que acullen el més bell rostre, la fragilitat de l'amor, la delicadesa d'un brot de raïm madur. Representacions sublims de la tensió del que és fràgil. Cossos que es trenquen i que es tornen a cosir per mostrar-nos la bellesa de la recomposició.

És el resultat de dos anys de treball i procés d'investigació de tècniques de ceràmica i pintura al taller de ceràmica de l'Escola Municipal d'Art de Girona. Un treball realitzat per un equip format per les ceramistes, alumnes i professora, i l'artista. Un procés que extreia bellesa amb cada nova dificultat i de la vivència de la trencadissa, de l'enfrontament entre artista i el medi que vol dominar, del conflicte que es produeix quan la pintura no s'acaba quan l'artista abandona els pinzells. En la cerca de la innovació, la producció de cada peça se situava al límit del que és possible i alheshores calia superar el misteri i la incertesa de la cocció. Amb les peces ben cuites al taller obtenia un aprenentatge i una obra d'art. Amb les peces malmeses l'artista recollia els fragments per elaborar un altre projecte nou amb grapes de ferro, puntades de fil de coure, incrustacions de rajol o revestiment de metacrilat. Així, l'obra deixava en un pla més íntim la pintura i esdevenia escultura