Pastels de vent. 1988. Tècnica mixta sobre tela. 194 x 130 cm. Museu d'Història de la Ciutat de Girona. 2364

Durant cinc anys han desfilat per les Sales de la Rambla cinquanta exposicions, cinquanta artistes del món de la pintura, l'escultura i la fotografia.

El ritme i la successió de les exposicions no ha deixat ni temps, ni marge, per pair; per valorar una experiència, una iniciativa, un programa que, en el seu inici, era una incògnita tot i que contenia les dosis de maduració i de reflexió necessàries per garantir-ne el bon resultat.

Es tractava d'obrir el món de la plàstica, la creació, l'experimentació, presentar noms nous, obra jove, recent, treballs innovadors. Saber; prendre consciència de l'envergadura, la dimensió i l'amplitud, les aportacions més recents en l'àmbit gironí del món de la producció artística. I es tractava també de desemvolupar la creació d'un fons municipal d'art contemporani.

Aquesta exposició presenta de forma conjunta les aportacions d'aquests cinc anys en aquest fons municipal d'art contemporani. L'acumulació i la sedimentació de cinc anys donen un gruix inesperat. Una base sòlida per a mesurar els canvis dels darrers temps, la irrupció de noves generacions, l'aportació sempre renovada de les generacions intermèdies.

Si avaluem de forma conjunta les aportacions de les exposicions monogràfiques (Xargay, Torres Monsó, Vila Fàbrega, Jesús Porta, Narcís Comadira, Isidre Vicens), de l'exposició dels disset artistes gironins (Ansesa Gironella, Bosch Martí, Comadira, Corominas, Montse Costa, Faixó, Fita, Gispert, Enric Marquès, Niebla, Roser Oliveras, Perpiñà, Pujol Carandell, Santiago Roca D. Costa, Torres Monsó, Isidre Vicens, Emília Xargay) i les cinquanta obres i els cinquanta autors que presentem ací, tenim una panoràmica sòlida i ben feta de més de cinquanta anys de plàstica gironina, en sentit ampli, en permanent evolució.

La virtut del programa, que va néixer de la mà de l'Ajuntament de Girona i de la Caixa de Catalunya i en què hi han intervingut eficaçment en Joan Puigbert, en Joan Pluma, en Salvador Sunyer, la Carme Sais, en Joan Casanovas, en Daniel Giralt-Miracle i en J. Luis Giménez-Frontín, és que ara, amb perspectiva, aporta el testimoni, l'acta notarial, dels esforços invertits en aquesta proposta que us oferim amb el desig que us complagui i entusiasmi tant com a nosaltes.

Girona, 1952.

Es forma en la tècnica del gravat a l'Escola de Belles Arts d'Olot, i en dibuix i pintura, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. El 1967 obté el Primer Premi Nacional de Dibuix a Alacant. El 1985 obté la beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. Conrea la pintura sobre paper i sobre tela, aplicant tècniques diverses com el gouache, pastel, acrílic i oli, que sovint combina amb el collage. També ha treballat en la realització de cartells i obra gràfica.

Pintora d'arrel figurativa, amb un gran domini del dibuix, la seva obra es caracteritza per la força expressionista del traç i per la riquesa cromàtica. Protagonitzen les seves composicions una àmplia galeria de personatges, tractats d'una manera burlesca i representant les escenes de la vida quotidiana més variada -una festa d'aniversari, un accident de carretera, un bany de nit.

Des de 1967 ha exposat habitualment a Girona. També a Olot, Palafrugell, Banyoles, Blanes i Barcelona. Ha participat en nombroses col·lectives, mostres i biennals d'art contemporani.

"En efecte, aquesta arquitectura biogràfica vertebral, l'ha menada a posseir un estil intransferible, calculat, i de propietats poètiques. Tècnicament enèrgic, gairebé rabiüt, altament descriptiu i, alhora, suggeridor. Un estil, a voltes, insolent i deflagador, a voltes bla i deliciós. Sempre amfibològic. Paisatges humans excitats, seduccions envejables, pecats de cos present. Natures exorbitades, brasileres, en tecnicolor virulent".

Sebastià Goday, juliol 1989.
Publicat a Cinc anys d'art contemporani
(50 propostes de les Sales Municipals d'Exposició)