ROSER OLIVERAS
Girona,1952

El seu tema és la dona i la seva mirada d'ara té un to de complicitat que no exclou un aire entre crític i sarcàstic. No sempre ha estat així, ben cert. El text de presentació d'una exposició de Roser Oliveras al Palau de Caramany, signat per Carles Vivó l'any 1983, parla d'unes "dones amb expressió hermètica i intensa que sembla transformar-les en posseïdores de misteris inexpressables. Guardianes d'un regne secret, plenes d'una intensa força interior, resten estàtiques dintre d'un espai ple d'elements que són alhora purs elements plàstics i signes expressius d'un món particular".

Les dones que pinta la Roser Oliveras han anat esdevenint cada vegada més actives i protagonistes del seu propi destí, de manera que la reivindicació de lña dignitat ha anat cedint el pas a l'exaltació de la llibertat i, finalment, a la crítica de la realitat o, més concretament, de l'amor en versió novel·la rosa. En les seves pintures dels darrers temps, les dones apareixen sovint com a centre de totes les mirades i objectes d'un desig en acció que ultrapassa les convencions poètiques i per a qual no calen sobreentesos. Tot és ben explícit.

Roser Oliveras va estudiar Belles Arts a Barcelona i va fer la primera exposició individual a la Sala Municipal, l'any 1967. POsteriorment hi ha retornat algunes vegades, una de les últimes l'any 1989 amb una sèrie de pintures de gran format on, una vegada més, reapareixen escenes de festa, de plaer i de seducció on la nocturnitat és el nexe comú. Una nocturnitat que tant pot servir per accentuar la fantasia com per fer les ombres més i més inquietants.

A Sant Nicolau, l'any 1990, va presentar una altra sèrie d'obres ambientades a Istanbul en les que persisteix el tema de sempre però on els personatges, que ara actuen a la llum daurada del capvespre, juguen sobretot amb les mirades i els somriures. El que ve després ja no cal dir-ho

Josep Bracons.

Publicat a 1919-1994. 75 anys d'art a Girona.
75è aniversari del Grup Excursionista i Esportiu Gironí.